Adaptar un llibre al cinema o a la televisió mai és una feina fàcil. Ja estiguin justificades o no, sempre s’escoltaran queixes al respecte: aquest actor no m’agrada , això no m’ho imaginava així, s’han saltat aquesta part, etc. I això ja només en el cas de que s’intenti fer una adaptació rigorosa. Si es dona el cas de que només es volen aprofitar els personatges però canviant el transfons de la història o, directament, la història en si, la situació és encara molt més complicada.
És per això que quan vaig descobrir que havien fet una sèrie que presentava les aventures d’en Sherlock Holmes si aquest hagués viscut a l’actualitat, em vaig sentir força neguitós. Sempre m’ha agradat molt aquest personatge i em feia por veure el que podrien haver fet introduint uns canvis tan radicals.
Creat per Sir Arthur Conan Doyle, en Sherlock Holmes va aparèixer per primer cop a l’obra “Estudi en Escarlata”, publicada l’any 1888, i ja des del primer moment es pot veure que es tracta d’una persona extremadament peculiar, amb una intel·ligència fora de lo comú i amb unes habilitats deductives gairebé sobrehumanes, que queden patents amb el fet de que en menys d’un segon dedueix que aquell que es convertirà en el seu millor amic i company d’aventures, el doctor John Watson, és metge i ha estat servint a l’exercit britànic a l’Afganistan. Aquesta va ser la primera de moltes històries centrades en les aventures d’aquest peculiar detectiu i, amb el pas dels anys, en Sherlock Holmes es va convertir en la principal icona de la literatura detectivesca.
Retornant al que deia abans, un cop vistes les dues primeres temporades de Sherlock (3 capítols d’hora i mitja cadascun) he d’admetre que el meu recel estava infundat. Els creadors de la sèrie han aconseguit adaptar molt be el personatge al món actual sense fer que aquest perdi les seves peculiaritats. Les seves aventures al Londres del s.XXI segueixen conservant el mateix esperit que les originals. Algunes estan directament inspirades en relats de Conan Doyle (tot i que després segueixin uns camins molt diferents) i totes estan plenes de referencies als llibres que aquells fans del detectiu reconeixeran fàcilment.
No obstant, aquest no és l’únic Holmes que podem trobar avui dia. El 2012 ha començat amb l’estrena, pràcticament simultània, de dues versions del detectiu completament diferents. Una és la de la sèrie de la qual ja he parlat, i l’altra és la versió cinematogràfica que ha rodat Guy Ritchie, amb Robert Downey Jr. Com a Holmes i Jude Law com Doctor Watson; una visió de les aventures del detectiu a l’època victoriana més centrada en l’acció que en la investigació. La primera part del Holmes de Ritchie, estrenada al 2009, em va agradar força; però la seqüela, titulada Joc d’Ombres, em va semblar que abandonava la faceta detectivesca per centrar-se molt mes un una típica “buddy movie” (tot i que la primera ja ho era una mica, tot s’ha de dir). No és que m’hagi semblat dolenta, però no em va acabar de convèncer. Sincerament, em quedo de lluny amb el Sherlock televisiu, amb un genial Benedict Cumberbatch com a Holmes i Martin Freeman perfecte en el seu paper de John Watson.
En definitiva, Sherlock Holmes està mes de moda que mai i el podeu trobar en versions per a tots els gustos. Però personalment, us recomano que li doneu una oportunitat a la genial sèrie de televisió. Pel meu gust es massa curta, perquè si, tres capítols per temporada em saben a poc; però estic plenament convençut que si us la mireu, gaudireu com nens petits i l’hora i mitja que dura cada capítol se us passarà volant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada